Ressenyes sobre CC: Lawrence Lessig sobre com va començar tot

    CC: Objectius i lliçons

    Aixi doncs, quin problema intentava solucionar Creative Commons? I què hem après del passat?

    Creative Commons va prendre la seva idea— oferir llicències lliures de drets d'autor— de la Free Software Movement. Però el problema que volíem solucionar era una mica diferent.

    Quna Richard Stallman va engegar la Free Software Foundation fa uns 20 anys, responia a quelcom nou en el món del desenvolupament de programari. Segons la seva experiència, el programari havia estat lliure, en el sentit que es disposava lliurement del codi font, el qual es podia modificar lliurement. Però a principis dels anys 80, aquesta norma estava canviant. Progressivament, el programari era propietari, el codi font s'amagava i els usuaris ja no eren lliure d'entendre o modificar aquest codi. Per tant, Stallman va iniciar el seu moviment per construir un contrafort contra aquesta tendència, desenvolupant un sistema operatiu lliure on es mantinguessin les llibertats que havia conegut.

    La història amb la culture és una mica diferent. No havíem començat amb un món sense cultura propietària. Al contrari, sempre hi ha hagut cultura propietària— entenent-la com a obres protegides per uns drets exclusius. I almenys, en la meva opinió, tampoc és quelcom dolent. Els artistes necessiten menjar. Els autors, també. Un sistema que asseguri recompenses a la comunitat creativa és essencial per inspirar almenys algun tipus d'obra creativa.

    Tanmateix, durant molt de temps les càrregues imposades per la propietat intel·lectual en altres creadors, i en la cultura en general, eren lleugeres. I hi havia moltes obres creatives que podien generar-se lliurement sense ser regulades per la llei. Els drets d'autor eren importants per al desenvolupament cultural, però alhora eren marginals. Regulaven significativament algunes activitats, però deixaven la majoria fora del control de la llei.

    Tot va començar a canviar amb el naixement de les tecnologies digitals i per una raó que encara ningú no hi ha pensat seriosament.

    Si la llei regula les "còpies," mentre que fora de la xarxa una minúscula porció de les utilitzacions de la culture comporta la generació de "còpies," cada ús de la cultura a la xarxa comença fent una còpia. En el món físic, llegir un llibre no és una activitat regulada per la llei de propietat intel·lectual, perquè en el món físic quan llegiu un llibre no en feu una còpia. A Internet, la mateixa activitat desafia la llei de propietat intel·lectual, perquè la lectura d'un llibre en el món digital sempre suposa la generació d'una "còpia." Per tant, mentre el món es mou en línia, moltes de les llibertats (en el sentit de la vida no regulat per la llei de propietat intel·lectual) desapareixen. Cada ús de contingut protegit pels drets d'autor provoca pressumiblement una petició de permís. El fracàs per assegurar aquest permís genera un núvol d'incertesa sobre la legalitat de l'ús. (En la tradició americana l'excepció critica és "l'ús legítim" (fair use) del qual parlaré la setmana vinent.)

    Ara n'hi ha molts que no es preocupen dels núvols d'incertesa. Molts simplement fan el que volen i n'ignoren les conseqüències (i no només a la xarxa). Però n'hi ha alguns, i especialment algunes institucions importants com escoles, universitats, governs i corporacions que correctament dubten davant d'aquesta incertesa. Alguns, com un creixent nombre d'universitats, necessitarien un permís exprés per emprar a les aules material trobat a Internet. Alguns, com un creixent nombre de corporacions, prohibirien expressament als empleats la utilització de material trobat a la web en les presentacions. Per tant, just en el moment que les tecnologies d'Internet exploten les oportunitats per a la creació col·laborativa i l'intercanvi de coneixement, la incertesa sobre els permisos interfereix amb aquesta col·laboració.

    Nosaltres a Creative Commons vàrem pensar que això era una bogeria legal— una bogeria creada per la llei. No perquè creiem que la gent hagi de ser forçada a compartir. Sinó perquè creiem que molta gent que posa la seva obra a disposició de la gent mitjançant Internet serien feliços compartint. O feliços compartint amb algunes finaliltats i no amb altres. O frisosos que la seva obra es difongués àmpliament, sense tenir en compte les regles subjacents de la propietat intel·lectual. I aquesta gent, vàrem pensar, podríen utilitzar una manera senzilla per dir quines eren les seves preferències.

    I vet aquí la motivació per a la llicències de CC: Una manera senzilla per tal que els autors i els artistes puguin expressar les llibertats associades a la seva creativitat. Els creadors que vulguin dir "Tots els drets reservats" no cal que ho sol·licitin. Però els creadors que només volen "Alguns drets reservats" poden utilitzar les nostres llicències per expressar simplement aquesta idea. I els individus i les institucions que volien utilitzar els materials trobats a Internet podrien fer-ho sense por a ser confosos amb aquells que creuen en "Cap dret respectat" quan es parla de drets d'autor.

    Com el moviment del Programari Lliure, vàrem creure que aquest dispositiu ajudaria a obrir un espai de creativitat lliure de moltes de les càrregues de la llei de propietat intel·lectual. Tanmateix, al contrari que el moviment del Programari Lliure, el nostre objectiu no era eliminar la "cultura propietària" com alguns dins del moviment del Programari Lliure els agradria eliminar el programari propietari. En canvi, creiem que construint un contrafort de cultura lliure (entent-la com la cultura que pot ser utilitzada lliurement almenys per a algunes finalitats importants), podríem resistir les tendències que empenyen en el sentit contrari. La més important, la tendència alimentada per la cursa de les tecnologies de "gestió de drets digitals (digital rights management-DRM).

    Què hi ha de dolent amb els DRM? I què és el "fair use" (ús legítim)? Grans qüestions. Estigueu atents la setmana vinent per començar a tenir-ne una resposta.

    (traducció Ignasi Labastida i Juan)

Creative 		                      Commons License
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència Creative Commons si no s'hi indica el contrari