Ressenyes sobre CC: Lawrence Lessig sobre eines

    De l'episodi de la setmana passada:

    I estigueu atents a la setmana vinent on parlaré d'alguns projectes en particular en els quals ja estem treballant— així mateix us torno a demanar el vostre suport.

    La història va continua

    Creative Commons ofereix codi per facilitar als creadors una eina senzilla per marcar la seva obra creativa amb les llibertats que volen associar a l'obra. Codi – a la vegada codi legal (llicències) i codi tecnològic (programari). En aquestes ressenyes he estat molt temps parlant del codi legal. Però molts de vosaltres gairebé no coneixeu el codi tecnològic que hem creat, tot i que, en la meva humil opinió, és de les millors coses que hem fet.

    Però primer, deixem clar quins són els nostres objectius aquí. Som una organització petita sense ànim de lucre. No podem permetre'ns estar en el negoci de generar codi i mantenir-lo. Per tant tots en tots els nostres projectes en aquest àmbit generem codi de la millor manera— sembrem projectes amb llicències de programari lliure (la GPL, en particular), els donem suport i en el fons esperem que els projectes prenguin una vida pròpia. Escollim projectes basant-nos en la funcionalitat que volem que estigui disponibles. Res no ens faria més feliços que veure que les llavors que hem plantat es converteixen en un negoci d'un milió de dòlars per a algú.

    El codi que hem estat generant— eines, per exemple, per permetre que llocs com Flickr integri el nostre motor de llicències en la seva pròpia plataforma o el fantàstic plug-in per a navegadors basats en Mozilla que us permet veure fàcilment la informació de la llicència d'una pàgina incloent icones minúscules que apareixen en la barra inferior de la finestra del navegador.

    En canvi, el codi que és menys conegut és el que hem fet per fer que la recombinació a Internet sigui més senzilla.

    L'exemple més senzill, i potser el més obvi, és ccPublisher. ccPublisher és una aplicació d'escriptori que us facilita posar la vostra obra creativa — marcada amb una llicència de CC— a la xarxa. Un cop heu instal·lat l'aplicació, podeu arrossegar senzillament un fitxer al ccPublisher. S'iniciarà un procés on primer us demanarà que especifiqueu quina llicència de CC s'associa al contingut i llavors es pujarà a un servidor.

    Actualment el servidor especificar és l'Internet Archive. L'heroi d'internet Brewster Kahle s'ha compromès a oferir gratuïtament espai i ample de banda a qualsevol que associï els continguts a una llicència de CC, per sempre. Així doncs, a través de l'Archive us ofereixen una llar permanent per als vostres continguts a més d'una URL que podeu donar a tothom. En tres senzills passos, la vostra obra— no importa la grandària, ni la dificultat de transmissió — estarà disponible per a tothom, per sempre.

    També hem creat un validador senzill que podeu emprar per els MP3s marcats amb llicències de CC. Una llicència incrustada en un fitxer només és vàlida si hi ha un enllaç a un web per validar-la. Aquesta eina us permet que pugueu validar aquest enllaç, oferint-vos més confiança a l'hora de confirmar si la llicència diu el que ha de dir.

    Però de lluny, el codi més engrescador que hem generat va ser inspirat per un grapat d'estudiants del MIT i es va fer realitat gràcies a l'extraordinari músic i informàtic Victor Stone. El vàrem anomenar ccMixter.

    ccMixter és una mena de "Friendster" (cercle d'amics) per a músics (però sense el vessant comercial de l'autèntic Friendster). Hi poseu les vostres peces i, quan altres les remesclen, el sistema ressegueix aquestes remescles. Així doncs, per a qualsevol cançó a ccMixter, podeu veure quines cançons s'han remesclat per generar-la (si és el cas) i quines cançons l'han utilitzada (si és el cas). Els usuaris poden puntuar les cançons, baixar-se-les o emetre-les o fer-ne un podcast de les obres que seleccionin.

    La idea fou crear una plataforma tecnològica per a la col·laboració, construïda sobre una plataforma legal per a la col·laboració (les llicències de CC). Originalment el continguts que van poblar ccMixter van ser les 16 peces del CD de Wired, incloent-hi música de Gilberto Gil, els Beastie Boys, David Byrne, Chuck D i altres. Actualment hi ha més de 1600 peces.

    La meva història preferida de ccMixter és sobre un músic que empra el nom de "Minus Kelvin." "Minus Kelvin" és un professor de física d'un institut. Va arribar a ccMixter el febrer de 2005. A la seva pàgina personal, deia que cercava una "companyia discogràfica." Al juny, "Minus Kelvin" va signar per una companyia que el va descobrir a ccMixter. I mentre hi hagi "Minus Kelvin"s en el món, hi haurà moltes històries com aquesta que sorgiran de ccMixter.

    Pretenem hostatjar ccMixter durant un temps. L'adaptarem internacionalment per donar suport a iCommons i també en contextos educatius. Però el nostre somni és que simplement algú agafi el codi i el converteixi en un lloc amb desenes de milers de creadors que legalment recreïn les obres d'altres. Mentrestant visiteu http://ccMixter.org. I ajudeu-nos donant suport a la nostra tasca perquè s'estengui més lluny.

    La setmana vinent: Més projectes nous. I la setmana següent, el darrer d'aquests missatges.

    Abans d'acabar aquest missatge, voldria afegir un parell de correccions a dos missatges previs. Les reaccions que he rebut fan evident que no s'han entès bé.

    Primer, en l'escrit de la setmana passada, on descrivia la lluita que s'esdevingué entre els moviments del programari "lliure" i del programari de "codi obert", vaig dir, "per a alguns, aquestes lluites eren entre un moviment que creia en uns valors i un moviment que creia en el pragmatisme." La qualificació de "per a alguns" no va quedar prou clara. Segons la meva experiència, els defensors del moviment del programari de codi obert són les ànimes amb més principis que conec. Tot i que "alguns" van percebre així aquesta lluita, en la meva opinió la veritable lluita era entre dues visions de valors.

    Segon, en la segona setmana, vaig dir "com el moviment del programari lliure, creiem que [les llicències de Creative Commons] ajudaran a obrir un espai per alliberar la creativitat de moltes de les càrregues de la llei de propietat intel·lectual. Però al contrari que el moviment del programari lliure, el nostre objectiu no era eliminar la "cultura propietària" almenys de la mateixa manera que el moviment del programari lliure eliminaria el programari propietari." Llegint això alguns varen entendre que creia que el moviment del programari lliure volia eliminar la "cultura propietària." No volia dir això. Només volia dir que mentre que diversos líders del moviment del programari lliure els agradaria un món sense programari propietari, els líders del moviment de la cultura lliure no cerquen un món on no hi hagi cultura propietària.

    Notícies des del front de recollida de fons:

    Finalment, un bocí sobre la recollida de fons. Ens estem acostant al nostre objectiu, però només queden tres setmanes i encara hi ha molta feina per fer. Estem especialment agraïts a RedHat i Six Apart pels seus reptes d'ajut. Un parell més de socis com aquests i assolirem el nostre objectiu sense cap mena de dubte.

    (traducció Ignasi Labastida i Juan)

Creative 		                      Commons License
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència Creative Commons si no s'hi indica el contrari