Ressenyes sobre CC: Lawrence Lessig sobre el suport als emprius

    Així doncs avui Creative Commons engega la primera campanya de recollida de fons. Fins ara, hem viscut amb les molts generoses donacions d'algunes fundacions molt sàvies. Però el IRS (Internal Revenue Services – Departament del Tresor dels EUA) no permet que les organitzacions sense ànim de lucre visquin d'aquesta manera per sempre. Per mantenir el nostre estatus d'organització sense ànim de lucre, el IRS diu que hem de fer una "prova de suport públic" -- el que significa que hem de demostrar que el nostre suport no ve només d'un grapat de fundacions. I és per això que iniciem aquesta campanya.

    Aquest missatge és una petició, demanant-vos el vostre suport. Però també és el primer d'una sèrie de textos que escriuré on explicaré que és Creative Commons i cap a on anem. Això és quelcom que havia d'haver fet fa temps. Hi ha hagut moltes preguntes considerades (i fins i tot algunes de no tan considerades) sobre qui som i cap a on anem. Durant temps he estat cercant una excusa per contestar-les de la manera que es mereixen. El IRS m'ha ofert aquesta excusa.

    Sou a la llista perquè heu signat per rebre informació sobre Creative Commons o perquè sou o heu estat un amic de CC. Si aquests missatges setmanals (des d'ara fins al Nadal, d'una extensió d'unes 500 paraules, excepte aquest primer que és una mica més llarg) et destorben, si us plau esborreu-vos de la llista a http://creativecommons.org/about/newsletter#unsubscribe. Si, al contrari, coneixeu a persones que els puguin interessar, si us plau recomaneu-los que se subscriguin a: http://creativecommons.org/about/newsletter.

    Aquest primer missatge no aportarà nova informació als actuals amics de Creative Commons. Probablement estareu al corrent de tot això. En aquest primer escrit el meu objectiu és explicar què és Creative Commons i perquè vàrem iniciar-ho. N'hi haurà alguns pressumint de tot el que hem aconseguit fins ara. No us preocupeu, aquests missatges els escric jo, no un gabinet de premsa. Hi haurà la suficient autocrítica més endavant. De moment, centrem-nos en la idea positiva que va posar en marxa CC.

    CC: La història

    Creative Commons va ser concebuda en una conversa que vaig tenir amb l'Eric Eldred. Representava l'Eric en el cas on desafiava la llei d'extensió dels terminis dels drets d'autor del Congrés dels EUA (Copyright Term Extension Act). L'Eric estava entusiasmat amb el cas però no n'era gaire optimista pel que fa als resultats. Ben aviat, em va preguntar si era possible trobar la manera de convertir l'energia que estàvem generant al voltant del cas en alguna cosa positiva. No en un atac contra els drets d'autor, sinó en quelcom que emprant aquests drets donés suport al domini públic.

    Hi vaig estar d'acord immediatament, no perquè tingués un pla, sinó perquè com l'advocat naïf que era, vaig pensar que guanyaríem el cas i l'Eric s'oblidaria d'aquell somni. Però no obstant això, molt abans que el Tribunal Suprem decidís acceptar la petició de l'Eldred, un grapat de nosaltres ja havíem començat a elaborar un pla per crear els emprius creatius (Creative Commons).

    Vàrem robar la idea principal de la Free Software Foundation -- oferir llicències lliures de drets d'autor. Ja que els drets d'autor són propietat, la llei fa que necessitis un permís abans "d'utilitzar" una obra protegida, sinó és que aquest ús sigui un "ús legítim" (fair use). El tipus particular "d'utilització" que requereix permís és qualsevol ús dins dels drets exclusius que atorga la llei de propietat intel·lectual. En el món físic, aquests "drets exclusius" deixen sense regular per llei molts dels usos que es poden fer. En el món real, per exemple, si llegiu un llibre no n'esteu fent un "ús legítim". És una utilització del llibre no regulada ja que la lectura no en produeix una còpia (excepte en el cervell, però no ho digueu als advocats).

    Però en el ciberespai, no hi ha manera "d'utilitzar" una obra sense fer-ne una "còpia" simultàniament. En principi, i un altre cop, subjecte a l'ús legítim, s'hauria de dir que qualsevol utilització d'una obra en el ciberespai requereix del corresponent permís. I és aquesta característica (o error, depenent de la vostra prespectiva) va ser l'ham que vàrem utilitzar per engegar Creative Commons.

    La idea (robada, de nou, de la FSF) va ser produir llicències de drets d'autor que els artistes, els autors, els educadors i els investigadors poguessin utilitzar per informar al món sobre les llibertats que volien associar a la seva obra creativa. Si la norma per defecte de la propietat intel·lectual és "tots els drets reservats," el significat exprés d'una llicència de Creative Commons és que només "alguns drets [estan] reservats." Per exemple, la llei de propietat intel·lectual atorga al titular dels drets el dret exclusiu de fer "còpies" de l'obra. En canvi, una llicència de Creative Commons podria anunciar que aquest dret exclusiu ha estat atorgat al públic.

    Les llibertats que ofereixen les llicències estan determinades simultàniament per nosaltres (quan decidim quines llibertats són importants per assegurar amb les llicències de CC) i pel creador que escull les opcions que li oferim en el nostre lloc web. Històricament els components bàsics han estat quatre: (1) Reconeixement (entenent que el creador requereix que se'l reconegui com a condició per utilitzar la seva obra creativa), (2) NoComercial (entenent que el creador permet només usos no comercials de l'obra), (3) SenseObraDerivada (entenent que el creador demana que l'obra sigui utilitzada com és i no sigui la base per craer alguna cosa més) i (4) CompartirIgual (entenent que qualsevol obra derivada que feu a partir de l'obra protegida ha d'estar subjecte també a una llicència CompartirIgual).

    Aquestes quatre opcions -- quan cadascuna és una opció -- produeix les 11 llicències possibles. Però quan vàrem veure que un 98% dels nostres usuaris escollien la condició de "Reconeixement", vàrem decidir eliminar el Reconeixement de les opcions. Això significa que ara oferim 6 llicències principals:

  1. Reconeixement (utilitzeu l'obra com vulgueu, però reconegueu-me com a autor)
  2. Reconeixement-CompartirIgual (utilitzeu l'obra com vulgueu, però reconegueu-me com a autor i qualsevol obra derivada que genereu associeu-la a una llicència CompartirIgual)
  3. Reconeixement-SenseObraDerivada (utilitzeu l'obra com està i reconegueu-me com a autor)
  4. Reconeixement-NoComercial (utilitzeu l'obra sense finalitats comercials i reconegueu-me com a autor)
  5. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (utilitzeu l'obra sense finalitats comercials, tal com està i reconegueu-me)
  6. Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual (utilitzeu l'obra sense finalitats comercials, reconegueu-me i qualsevol obra derivada que genereu associeu-la a una llicència CompartirIgual)

    (També oferim un parell de llicències especials que explicaré en un missatge posterior).

    Aquestes opcions s'afegeixen a una plantilla bàsica de llicència. Aquesta plantilla assegura que el creador (1) reté els seus drets, (2) afirma que qualsevol ús legítim, els drets sobre la primera venda o la llibertat d'expressió no queden afectats per la llicència de CC, i (3) mentre l'usuari respecti les condicions que ha imposat el creador, la llicència ofereix a qualsevol persona en món quatre llibertats: (i) copiar l'obra, (ii) distribuir l'obra, (iii) mostrar o comunicar públicament l'obra i (iv) fer-ne una comunicació pública digitalment (i.e., webcasting). Finalment, la llicència també imposa que l'usuari (1) obtingui permís per a qualsevol utilització no atorgada en la llicència, (2) mantingui intactes els avisos sobre els drets d'autor, (3) enllaci la llicència, (4) no alteri els termes de la llicència i (5) no utiltzi la tecnologia (i.e., DRM) per restringir els drets atorgats amb la llicència.

    La llicència ofereix als creador una manera senzilla de marcar la seva creativitat amb les llibertats que volen associar-hi per defecte. La llicència és una invitació a altres perquè demanin permís per altres usos no concedits per defecte. Una llicència "NoComercial" no significa que el creador no pugui guanyar mai diners per las seva creativitat. Simplement sognifica, "Demaneu-me permís si voleu fer-ne un ús comercial. No cal permís si no en voleu fer un ús comercial."

    Vàrem engegar Creative Commons el desembre de 2002. En un any vàrem comptar més de 1.000.000 d'enllaços cap a les nostres llicències. Al cap d'un any i mig, aquest nombre superava el 1.800.000. Al segon any, el nombre s'acostava als 5.000.000. Transcorreguts dos anys i mig (el juny passat), el nombre superava els 12.000.000. I avui -- tres mesos més tard -- Yahoo! té documentats més de 50.000.000 enllaços cap a les nostres llicències. Aquests "enllaços de retorn" no són realment el nombre d'objectes associats a una llicència de Creative Commons - per exemple, una única llicència podria cobrir 100.000 cançons en una base de dades musical o un únic blog podria tenir més d'una llicència. Però aquest creixement sí que mesura alguna cosa: La resposta a les llicències de Creative està creixent ràpid, de fet molt més ràpid del que mai no havia somniat.

    La setmana vinent: Quins problemes volíem solucionar i de quins exemples del passat hem après coses.

    (traducció Ignasi Labastida i Juan)

Creative 		                      Commons License
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència Creative Commons si no s'hi indica el contrari